Tona

Fa una setmana senyors i senyores, nens i nenes. Ho hem arreglat amb
el meu ex…ai, no..que ara ja no és ex. Ara ja torna a ser "el meu
company". Ara és l’ex-ex-meu company..buenu, deixe’m-ho aqui que em
fotu un liu i no caldria.

Suposu que el tiu se’n va enterar que
m’havia venut el pis i va dir..calla! que és un bon partit la Tona,
ara! (brooma, que és un 10!)..a més com que jo en el fons sóc una mica tonteta i l’amor té aquestes
coses que és cec i sord i mut i tetraplègic, el pobre..i ens fa fer
aquestes coses que ens agraden tant i té aquesta gran habilitat per
deixar-te amb la sensació de tenir alien el octavo pasajero a la boca
de l’estómac..i bla-bla-bla. Doncs aqui estic. Cuntenta i recomençant.

Pd. Aviso. No ens casarem però tinc una llista de "noses" brutals. (nosa= Vegi’s, substantiu femení estorbo m.; molestia. , fer nosa, estorbar; molestar.).

Que corri el cava i el vi a "xorru", tu!..convida Blocat!

[@more@]

Tweet

Avui a les 22:00 marxo cap a Benidorm per feina. Serà estupendu. Dos dies i mig envoltada de imsersos, guiris amb sandàlies, mitjons i el barret de mexicà.

El pitjor és que deprés de dinar he volgut recollir quatre coses i:

17:30 pm Agafo la bossa de les
escombreríes per baixar-la al contenidor – ho admeto sempre estàn tan plenes que gairebé no les puc ni tancar- i si, m’ha vaigut tot al mig de l’escala…. -Merda! – i mai millor dit-

17: 45, encara soc al davant
de la porta de casa recollint tot l’escampall de pells de taronja (perquè no em fotré el suc de pot com tothom?), uns tomàquets fets malbé i un llarguíssim etc…però Ommmmmm…no em puc preocupar per això, ara.

17:55. M’acavo de rentar les
mans he tancat per segona vegada la porta y aquesta vegada amb èxit, he
introduït la fastigosa segona bossa d’escombreries al contenidor.

18:05 M’he deixat les claus a diiiiiins!! arghhhh

Lamentable, en serio. Amb una pinta espantosa i sabatilles a casa els veins del davant perquè em deixin trucar als meus pares.

Acaben de marxar…si, si rieu, rieu, quina gràcia, oi?

Per favor..que no perdi l’avió, que no perdi l’avió!

Me’n vaig petri fiuuuuuuu!

[@more@]

Tweet

Renuncía al desig del passat,
renuncía al desig del futur,

renuncía al desig que hi ha
al mig, i creua a l’altre riba.

[@more@]

Tweet

El qui busca la veritat absoluta, corre el perill de
trobar-la

Manuel Vicent

[@more@]

Tweet

Osti, tu…quin fàstic!!…en el mateix mati, 2 refregades. La primera al metro. M’he girat i li he dit:

-Perdona ets pots tirar una mica enrera?

Ell ha somrigut mantenint el paquetet enganxat a mi, i als ulls hi tenia una mirada lasciva que m’ha repugnat.

-Tío!…que córra el aire, te he dicho!

La segona als ferrocarrils. En aquesta ocasió, l’home doblava l’edat del primer. I es veu que s’hi trobava la mar de bé, el molt….

M’he girat…l’he mirat amb cara de Chuky el muñeco diabólico i mig cridant perquè ho sentís tothom, li he dit:

– Li faria res apartar el seu paquet del meu cul?!

– Yo? pero que dices, niña…Yo no he hecho nada

– Si a mi abans també m’ho ha fet, i m’he hagut d’apartar – he sentit de fons del vagó…

Moraleja. La primavera…als "surtits" altera.

[@more@]

Tweet

– …carinyu t’he de dir una cosa….el metge em dóna 10 hores vida, així que avui marxem de farra tota la nit…

– Si, clar! …com que tu demà no t’hauràs de llevar d’hora!

[@more@]

Tweet

Avui, és d’aquells dies en que un es lleva com estrany. En que tot són interrogants i dubtes i certeses i més interrogants i més vaticinis i més….

Podria fer una llista, amb pros i contres, m’he dit. Però tampoc serviria de gran cosa. Perquè llavors a més de saber-ho, ho hauria d’anar veient per allà sobre constantment, i ja s’encarrega prou la meva (mala?) consciència de recordar-me constant-ment la qüantitat de carpetes que tinc a mig tancar i les que obro voluntariament per acabar de rematar-ho.

Però perquè m’hi he llevat així, em pregunto? tic-tic-tic-tac… (auxò és el temps que va passant, sabeu?) tic-tic-tic-tac..tic-tic-tic-tac..tic-tic-tic-tac..tic-tic-tic-tac..tic-tic-tic-tac..

– Tía prò que pesada que ets, judè! …A vore si penques més i et deixes les intelèquies per l’hora d’anr a dormir!!- (he sentit a dir de lluny a la vosesita interior)

-Ja caaaaallo, ja caaaallo. òsti, tu, quin caràcter!

…continuarà

[@more@]

Tweet

Aquest
vers és el present.

El
vers que heu llegit ja és el passat
—ja ha quedat enrera després de la lectura—.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra
percepció.

Les
paraules
són aquí, tant si les llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.

Joan Brossa

Una bona dosi de força per tothom, avui. 😉

[@more@]

Tweet

En Pitu és un dels amics més estupendus que he tingut mai. És un tiu, que simplement, viu la vida sense deixar-ne ni una engruna.

El 17 de Maig se’n va a fer la Ruta de la Seda amb la motxilla a la gepa i apa! carretera i manta. Ni tant sols sap si tornarà.

Bitllet d’anada, siusplau

És un valent.

[@more@]

Tweet

No suportu aquest temps en que no saps com vestir-te.Avui he acabat amb un jersey sense mànigues, mitjes i botes altes.

I si, avui he comès l’error de tornar-me a posar faldilla.

I evident-ment, com sempre, hi ha carreres de mitjes, avui. Bé..més que careres, hi he fet un "boquete".

És el que hi ha. No és pot ser fina a "mitjes".

Japi head of week

[@more@]

Tweet