Tona

Do…do enfsdic enfscosdipada, do..do poc!

Aquest matí ja m’he llevat amb una veu com la de l’estanquera de Vallecas. Carajillera, total!

Resumint…que portu un gripassu de Ca’l Déu. I et miren aquells ullets de borrego degollat i el color de la cara com de merda d’oca i et diuen.

Noia…és que hi ha una passa.

De corintu, he preguntat?

No dona..que hi ha molta gent encostipada, vull dir.

Ahhhhh

Ahhhhh

Ahhhhtxxxuuuuá!

Pd.Definitivament compraré accions de la cleenex. Amb els aliens que porto al cos, pujaràn, fijo!

[@more@]

Tweet

Pd. Se’m penja l’ordinador. Tinc un ordinador amb tendències suicides?Pobre, no?

I jo que faig anar el cocu com una centrifugadora, empregunto:

Perquè quan s’espatlla l’ordinador i li preguntes a l’informàtric què has de fer, el procediment és?:

Ajupir-se. Treu-re el dit índex..i ala RESET!

Home, això també ho sabía fer jo, no?

A dia d’avui encara no he vist unaltre sistema d’arreclar ordinadors. Si, de vegades se l’emporten, però m’imagino que llavors en la més absoluta de les intimitats, deu fer el mateix.

Dit índex amunt i … on deu posar el dit, en l’intimitat?

[@more@]V

Tweet

Mireu, ja sé que sóc una pesada, que permanentment tot són dubte, incògnites sense resoldre (no, amics, encara no ha aparegut el ratolí), expedients X de porno barat…de tot..però

I què és la vida sinó un interrogant que no s’acaba mai? aiiiiii (suspiru)

Algú m’ha preguntat i on et puc localitzar?

El ventall de possibilitats era inesgotable. Vejem:

El mòbil de la feina

El mòbil particular

El telèfon fix

El telèfon fix i el directe de la feina

El mail de la feina

El mai particular

L’altre mail particular

El fax…

Em compru un tam-tam, o senyals de fumo el que sigui i si no em trobeu, envieu una carta al Sr Googleearth que segur que em troba.

Ufff.

[@more@]

Tweet

Mireu,
això de l’horoscop, a mi, em fa morir de riure.
Durant una llarga temporada, vaig treballar a una agència de comunicació i els
de les revistes que les “marujes” llegeixen amb tanta afició, m’explicaven que
l’horòscop, l’escrivía el porter de l’edifici, o la senyora de la neteja, el
missatjer. D’entrada ho feien per
estalviar-se uns calés, i per l’altre –obviament- per riure.

Avui al
matí, he vist, al menys a 3 o 4 persones llegint l’horòscop, ho comentaven amb
veu alta, seriosos, fins i tot – i tu, qué horóscopo eres?...y él?-

I em
pregunto…de veritat s’ho miren perquè s’ho creuen? Perquè després ningú creu en
aquestes coses, de la mateixa manera que ningú veu la tele…oi?

Escolti senyor
porter, em podria fer la carta astral, a mi?

[@more@]

Tweet

Us juro que alucino. M’ho va dir un amic i no m’ho creia. Les babaies dels cargols fan que estiguis més guapa. Amb la cara de fàstic que faría després de posar-me aquesta cosa, és impossible estar més lletja.

Hi "embetumaré" l’escala de casa. Sempre m’havia fet ilusió tenir una escala de cargol.

PD. Elina: "la legitima baba de caracol" Este gel extraido del caracol de tierra ha demostrado clinicamente su efectividad en la prevencion y tratamiento de problemas de piel como acne, manchas,arrugas, cicatrices, acne, quemaduras e incluso estrias, convirtiendose en la mas revolucionaria alternativa cosmetica para retrasar el proceso deenvejecimiento de la piel.

[@more@]

Tweet

Hi ha setmanes en que et vénen ganes de mirar-te constant-ment la sola de la sabata per veure si has trepitjat alguna cosa que li hagi caigut a un "cuadrúpedu" pe’l carrer.

Divendres hi vaig col.locar la cirereta amb un fi de festa espectacular.

20:30h. acabo de fer una prova a un noi per a valorar les seves dots com a dissenyador…

20:40h.Pujo al funicular

20:42h. El funicular decideix espatllar-se a mig trajecte

20:45h. Només erem tres persones. Una guiri. Una CLAUTROFÒBICA i servidora

21:30h. Sense llum i penjades d’un cable, em dedico a donar conversa a la noia de la claustrofòbia. Ara ja li he donat carmels, hem parlat per telèfon, he pitjat al botó d’emergència on desde el control i com si fos un lloro, una noia ens diu que ens desallotjaran el més aviat possible…si, molt bé…però amb què…amb helicòpter?

23:00h.Arribo a casa.

23:40h. Tinc un ratolí pasejant-se pe’l menjador

01:00h. Passo del ratolí obro la porta de la terrassa er si decideix de motu propi marxar i me’n vaig al llit

Bona nit…i clapa’t, Tona Gáfez

[@more@]

Tweet

La esperanza tan dulce
tan pulida tan triste
la promesa tan leve no me sirve

no me sirve tan mansa
la esperanza

la rabia tan sumisa
tan débil tan humilde
el furor tan prudente
no me sirve

no me sirve tan sabia
tanta rabia

el grito tan exacto
si el tiempo lo permite
alarido tan pulcro
no me sirve

no me sirve tan bueno
tanto trueno

el coraje tan dócil
la bravura tan chirle
la intrepidez tan lenta
no me sirve

no me sirve tan fría
la osadía

sí me sirve la vida
que es vida hasta morirse
el corazón alerta
sí me sirve

me sirve cuando avanza
la confianza

me sirve tu mirada
que es generosa y firme
y tu silencio franco
sí me sirve

me sirve la medida
de tu vida

me sirve tu futuro
que es un presente libre
y tu lucha de siempre
sí me sirve

ME SIRVE Y NO ME SIRVE

me sirve tu batalla
sin medalla

me sirve la modestia
de tu orgullo posible
y tu mano segura
sí me sirve

me sirve tu sendero
compañero.

Mario Benedetti

[@more@]

Tweet

A aquest moment de silenci, només li afegiría un:

ESTIC CONTENTA COM UN JINJOL!!

[@more@]

Tweet

La pluja
té un efecte relaxant increíble. De
fet tinc paraigüafòbia. De petita,
els “perdia” per no haver de portar-ne, i és que quan plou...m’agrada mullar-me.

Quan
plou, és fantàstic:

Viatjar
amb cotxe i veure les gotes com rellisquen pe’l vidre.Si
a més, ho acompanyem de bona musica, el moment és de 10!

Estar
davant la llar de foc i sentir l’aigua
picar les finestres

La pluja
a l’estiu a la muntanya mmmmm… Olor de terra mullada.

El soroll
de la pluja quan cau sobre les fulles dels arbres, les plantes, l’herba….

[@more@]

Tweet

Dissabte
vaig anar a l’habitat a comprar-me una lámpara.
Recordava que desde petita m’havien dit que dins de les lámpares hi habitaven
els Genis i que si el fregaves, tenia el do de concedir desitjos.

Vaig fregar, i fregar i fregar...però el
Geni no va aparèixer. Això si, va quedar neta com una
patena.

Muraleja: Si vols veure desitjos acomplerts lluita i prou. Perquè
el Geni ets tu i les làmpares només fan llum perquè t’hi vegis "quan es fa fosc".

[@more@]

Tweet