Arxiu de l'autor: tona

ESA BATALLA ¿Cómo compaginar la aniquiladora idea de la muerte con ese incontenible afán de vida? ¿cómo acoplar el horror ante la nada que vendrá con la invasora alegría del amor provisional y verdadero? ¿cómo desactivar la lápida con el … Continua llegint →

No escriba poemas de amor. (…), póngase a salvo de todos los motivos generales y preste atención a lo que su propia vida cotidiana le ofrece; describa sus tristezas y anhelos, los pensamientos fugaces y la fe en algo bello; … Continua llegint →

Bé, doncs ja torno a ser aqui. Amb les vacances a punt de finiquitar i els llibres Vicens-Vives a la motxilla nova de trinca, comença la vuelta al cole. He anat a córrer practicament cada dia per per la Vall … Continua llegint →

Després d’un any apuntada a l’autoescola, d’haver hagut de renovar la paperassa 3 vegades tot i només haver pujat un cop a exàmen, després d’haver pagat no sé quants carnets sense oportunitat de dir! eps! però si jo…res…després de tot … Continua llegint →

Fa una setmana que engreixo la llista d’aturats d’aquest país (i de l’altre). A tornar a fer de ninotaire amb tota l’energia del món. I el que jo dic sempre les casualitats no existeixen. Oi? Havia de ser així. Això … Continua llegint →

Ja fa dies (mesos?) que dic que la meva vida és com una mena de muntanya russa. Amunt i avall, amunt i avall…però el cas és que en 24 hores: M’he quedat a l’atur (avis, acomiadament, traspàs d’informació i liquidació, … Continua llegint →

No sé si n’he d’estar contenta o no. No sé si m’ho busco jo o si el destí (pèr no dir-ne d’unaltre manera), ha triat traçar una muntanya russa en lloc d’un cami, per mi. Des de fa uns dies, … Continua llegint →

I tot ha vingut per una bestiesa, no et pensis… Com les deuen pelar les pipes que em poso a l’amanida? Pd. No deuen tenir pas 500 paios trient-los la closca amb les dents, oi? Que siguin, llorus, siusplau…que siguin … Continua llegint →

U macu de separar-se per segona vegada, és que t’ho agafes a semi-caxondeig (per dir alguna cosa). Es desencantament és tal que ja no hi cap ni la mala llet. Això si: Estic fins les bowlings. Això no va ni … Continua llegint →

Fa dies que tinc ganes de dir-ho. La Condolenzza Rice, va equivocar la carrera. Anava per humorista i sen’s va despistar pe’l cami. L’ultim acudit, posant-no’s en situació. Tres presos de Guantánamo se suiciden (tenint en compte que no estàn … Continua llegint →