Ja no recordo el temps que fa que no em fumo un peta. Potser fa anys
i tot!!…si ara me’n fumés un, segur que m’agafaria una pal.lida
d’aquelles que t’agafaves a la cadira, et quedaves com un del museu de
cera, i els altres reien molt (o potser la paranoia feia que m’ho
semblés).
Després d’anys de plantar-ne, que la meva pobre
marona -amb lo conservadora que és ella- me les hagués de venir a regar
quan marxava de vacances amb aquelles frases de:
Mira que jo hi entenc molt de plantes..però aquesta no la conec..i que és agraida, eh?
Pobre…a ella, per marassa i bona fè li dedico aquest post.
Vá por usteé!
[@more@]
cultiva sempre més dona! mai sera perduda la collita