Ja sé que sóc una mica “velleta” per no tenir el carnet
de conduir dels “piiiiip”, pe`ro mira, les coses van com van i jo no anava per schumacher.
No m’ha entussiasmat mai la idea de conduir, però al final per coses de la vida
que ara no vénen al cas, me l’havia de treure per huevs.
El cas, és que a les 6:30 am d’aquest mati, ja estava
plantada al lloc on hipotèticament m’havia de passar a buscar el bus de l’autoescola
per anar a l’exàmen. A Mataró. A les
7:00 allà no hi havia ningú, ja estava una mica mosca i ha sonat el mòvil.
On eeeets?
On sou vosaltres!?
Doncs mira, diu el conductor que vinguis corrents fins a
l’entrada de l’autopista que et passem a buscar per allà d’aqui a 5 minuts.
I ja em veieu a les 7 del matí, sense dormir, amb el cap
com un bombu i corrent cap a l’autopista.
Les espectatives no podien ser més engrescadores.
Només pujar a l’autobuset, em diuen que avui és el primer
dia després de 500 anys en que no es donen els resultats del test fins l’andemà
a la tarda.
Eiii…senissu o no senissu?
Quan he arribat allà….buff..per on començo? D’entrada m’he
sentit una mica iaia. Juas!…i l’entrada a l’aula…
–
Siéntense en fila uno destrás de
otro.
–
Chaval! Estás sordo, o qué?..en fila!
–
Siéntese coño – m’ha engaltat unaltre
al veure’m contemplar l’espectacle.
Finalment…he contestat les 40 preguntetes de marras,
amb un somriure d’orella a orella, pensant. Segur que he sospès…segur que he
sospès.
Moraleja: Fer un exàmen als 32 no és un luxe.
[@more@]
