No vull conservar res que cridi la memòria
del vent arravatat i dels noms del
silenci.
Vinc d’un llarg temps de plujes sobre una mar
quieta
i res no em tempta de girar els ulls
enrera.
Tu que em coneixes, saps que sóc aquell
que estima la vida per damunt de qualsevol
riquesa,
l’èxtasi i el turment, el foc i la
pregunta.
Crida’t a viure, visc, i poso la mà plana damunt
d’aquest ponent
…que el ponent magnifica
Solemnement batega la sang en cada cosa
Tot és camí, des d’ara. Faig jurament de viure amb
força.
Miquel Martí i Pol
Pd. Afegiría…i em sento vullir la sang
[@more@]
