Tona

Lluito permanenetment per a suportar el pes del temps a la gepa. No, no…no us penseu que vull anar de plora-miques, ni que passats els 31 m’hagi agafat una "súbita" angoixa per l’edat, ni res d’això…simplement, tinc la desgràcia d’haver d’agafar 4 tipus de transport públic per arribar a la feina. A banda que em vénen unes terribles ganes de convertir-me en una serial killer de tots aquell que empenyen, trepitjen, insulten, fan pudor, i un infinit ect…és…Déus! i encara no he començat el dia…

Tot això a les 7:45 am…14 hores després i amb una mica de sort, arribo a casa per seguir rentar roba, planxar, fer-me el sopar i quedar-me tiesa com la "mojama" al sofà fins a les 5 de la matinada amb una torticolis de llibre.

Us juro que sóc una tia enginyosa, divertida, pinto, canto, ballo…com deia la meva àvia…aquesta noia és feliç com un pèsol…(els pèsols són felissos? -em pregunto, encara-)…però ara ja no tinc temps per a ser jo…amics, reflexionem!!

En fins…algú vol venir a pintar petxines a Menorca amb mi?

[@more@]

Tweet

"VI, Carta"

El silenci és un bes sense cap llavi.

O morir en cada paraula mai no dita com un pardal sobre la neu.

I imagino ara l’última carta d’adéu que no vaig escriure’t i que tampoc tu no haguessis contestat.

La tinta que els dos vam estalviar-nos la gasto per dir-te que plou, que fa fred, que res no abriga prou, que l’hivern és com equivocar-se.

Manuel Forcano

[@more@]

Tweet

Francament, n’estic fins la pera dels amics peperos: Que si les recollides de firmes, que si els recursos judicials, que si l’estatut…però perquè no ens deixen una mica tranquilets, ja?

El dilluns a l’Àgora un senyor professor de la UAB, deia molt encertadament que el tripartit havia venut la pell de l’ós abans de caçar-lo. I és cert. Tots haviem cregut -innocentment- que ja ens haviem fotut l’estatut a la butxaca…Oju que l’ós no sel’s empassi, doncs!

Pd1. I siusplau senyors del tripartit, deixin de jugar al pati amb els nens de CIU com si tinguéssin 5 anys, que fan el ridícul, home.Creguin-me, el poble els hi ho agrairà.

[@more@]

Tweet

Au lait…sempre m’ha posat la pell de gallina. De fet ofrramp o
Metheny al complert m’hi posen sempre. Els meus amics músics s’enfoten
de mi perquè em sé els solos de practicament tota la seva discografía.[@more@]

Au lait…sempre m’ha posat la pell de gallina. De fet ofrramp o
Metheny al complert m’hi posen sempre. Els meus amics músics s’enfoten
de mi perquè em sé els solos de practicament tota la seva discografía.

En dies com avui, necessito de Metheny més que mai. Quan m’he
despertat, m’ha semblat veure l’ombra del meu ex als peus del llit burxant-me amb
els seus ulls sunàmbuls. Estic convençuda que el dia que ens vam conèixer m’ hauria hagut de disfressar de peix…i com ells tenir només 3 segons de memòria. Però malauradament en tinc com tots els peixos del mar…pitjor encara…com una balena!!

Com en un poema de Joan Miquel Servià, un dia el cambrer vindrà i em preguntarà:

"Què hi té?

…la fi d’un gran amor…i vuit cerveses"

(Però ja han passat vuit anys. De cerveses em penso que n’han passat unes quantes més.)

Jo era la noia del trío amb Jarrett, recordes?

Em quedo estirada sobre el kilim del passadís. L’agulla s’ha quedat enganxada al vinil just en el moment en que Mays dona pas a unaltre magistral solo de’n Pat. Jo a dins també hi porto una ratllada. De vegades per assegurar-me que encara hi és, hi passo la llengua per sentir-ne el seu gust amargant i la seva fredor com de ferro.

Sabeu el pitjor?…em caso d’aqui a 3 mesos.

Nota: A l’altar, ella dirà que no n’està del tot segura d’això de casar-se. Que aquesta mena de compromisos s’han de mesurar amb tots els pros i contres…que en tot cas ja els hi trucarà per confirmar-ho.

Tweet