Hola estimats!…. avui m’he llevat com si m’hagués empassat un pallassu!…je, je. Crec que torno a ser la d’abans -abans de què, us preguntareu?-..abans de ser anulada per la màquina del temps i la feina.

Estic d’un japi…. 😉 😉 😉

En fins Pilarins, que gràcies pe’l vostre suport incondicional. M’ha ajudat molt i molt. Ara vaig fent "palitos" a la paret del despatx com els presos esperant a que arribi el 6 de març!…aishhhhhhh

Si no fos per les conseqüencies això de deixar la feina hauria de ser prescripció facultativa obligatòria. Sóc capaç de tot, ara!

Us havia donat les gràcies?!

Petons i abraçades i revolcades, i de tot home…la casa per la finestraaaa!

[@more@]

Tweet

El que jo us digui…que m’ha agafat un atac de pànic alucinant. Que ho he fet…que he deixat una feina amb un sou de tres parells només perquè estic agobiada de no tenir temps….aighhhhhhhhh. (ara poso cara d’atac d’angoixa).

Què faig?…li dic al meu jefe (ex-jefe, hauria de dir?) que faig ctrol+Z i que em quedo?… tinc el cap com en una processó de setmana santa. Brrrrrrr!!

[@more@]

Tweet

"Buenu, buenu, buenu"…. doncs ja ha arribat el moment decisiu. Deixo la feina. Era el que faltaba per cambiar la meva vida de manera radical.

A qualsevol que li expliqui el que faré em diria…TARADA!…prò qè dius?!…deixar aquesta feina de creativa? Amb el sou que téns? Allà on treballes? I sense companys?

Doncs SI. Plego. Ho deixo córrer. Abandono. JA EN TINC PROU.

Quan fas recompte del teu dia a dia, i el resultat és: 16 h. fora de casa i 3 que te’n queden de fer de maruja… 19 hores i el dia quantes hores té? Eh, Eh, Eh?…24!!

Segurament em moriré de gana, però faré el que em doni la gana, quan jo vulgui i perquè JO ho he decidit.

Divendres ja li vaig engaltar un:

"No es culpa tuya ni nada…pero ya no puedo más. Lo siento."

Tot es va quedar amb un "El lunes a las 15h hablamos "

Escolti, si, hablamos…però de què tenemos que hablar?!…si jo només vull plegar!…això sona a papers de l’atur-at, NO ARREGLATS, oi?

…com l’estatut…igual, igual.

[@more@]

Tweet

En el seu magnífic retrat de Mañé i Flaquer, Maragall cita les paraules del periodista: "No somos catalanes porque hablamos catalán, sino que hablamos catalán porque somos catalanes."
Maragall diu que és una gran endevinació. Només? A mi em sembla que no
és cap endevinació, sinó una veritat provinent de l’observació més real
i absoluta.

Josep Plà

No cal afegir-hi barretines per a ser més explícit.

[@more@]

Tweet

Fa uns dies, vaig recuperar un parell de llibres que havia deixat, qui sap quan, junt amb un vinil d’Steely Dan.

En tinc uns quants de llibres de’n Bukowski. Era un bast, un indesitjable, i no sé quantes coses, més, potser si, però no puc evitar riure quan llegeixo els seus llibres, i en el fons tanta provocació, no era més que el retrat de la seva vida de carrer, de putes, alcohol i una carrera d’escriptor de la qual no estava mai satisfet. Sempre va fer el que li va donar la gana. Només per això ja caldria admirar-lo.

Dins del llibre he trobat un punt fet amb un bitllet de metro on "suposadament" el meu amic hi havia escrit: "sóc de la mida del que aprenc".

Pd. Suposo que no ha après massa coses. Fa 1.50 m. 😉

[@more@]

Tweet

OI?…avui és d’aquells dies, en que no m’hauria llevat. El cel és de color plom, el meu company és un plom, tinc l’ànima als peus com un plom, i algú truca a la porta…plim-ploooom.

En un dia, m’he separat, s’han mort dues persones properes a mi i ha nascut la filla d’una amiga. La vida és una tómbola…ja ho deia la Marisol.

I ja està…bon cap de setmana a toutte le monde!

[@more@]

Tweet

Existe un mundo mejor…pero es carísimo

Les Luthiers

[@more@]

Tweet

Tenia 25 anys i ni un duro..això si, visceral com sempre i amb un contracte ala butxaca des de feia una setmana em vaig comprar un piset al centre de Badalona. Un quart sense ascensor on hi vaig viure el meu primer anyet d’emancipació familiar – lujúria y desenfreno-.

El cas és que vaig tenir l’oportunitat d’emigrar a un lloc millor amb un llarg etc, posterior, el vaig llogar i m’he passat la resta d’anys visquent un calvari que em costaria anys d’escriure amb detall, de llogaters que no paguen, judicis de desnonament, "bancarrota" etc…

I ara: SE VENDE PISO. Hi he posat parquet, l’he pintat, netejat, m’he passat 2 mesos triscant com una "pussessa" per deixar-lo com nou i aprofitant que el "toxu" està a l’alça, he de posar un anunci per vendre’l

"Què hi escric…ideal parejas?

[@more@]

Tweet

Adams i Eva’s, comparteixen el paradís amb una
Blancaneus cosmopolita.

Ran
de mar, enceto noves paraules per a l’abecedari del desig.

Crido
“Poma!!, i sento la temptació cargolar-se’m pe’l cos (l’animal, de sobte,
adopta la teva forma, i el rèptil, convertit ara en sexe, se’m mostra desafiant
i amenaçador).

Sota
la nit, i vigilada per tu, corbo l’esquena com un gat, mentre et sento posseir-me, ara si, ara no, en una embestida
brutal. (Sóc un poltre desvocat, cavalcat per un janet de mans d’heura que
trepen les parets del meu cos).

Ran
de mar oblido antigues paraules per a l’abecedari de la memòria.

Crido “Déu!!” i m’empasso la lluna
plena com una hòstia consagrada que em retorna la fè en històries doloroses.

Sense
ahir ni demà. Tant sols amb aquest avui, on desde les branques del pomer, se
m’ofereix el rèptil, que m’oferirà el mascle, a qui em dono com si mai
abans no hagués sentit desig.

Entre
mot i mot, en aquest paradís poblat de llegendes, mossegaré la fruita prohibida
com la millor de les Blancaneus. (Deixaré, però, un moç atravessat a l’esòfag
per si calgués empassar-me el verí d’aquestes paraules).

Tona

[@more@]

Tweet

Quin desfet d’hores perdudes, senyor…algú em pot explicar perquè a mi?perquè jo? Jo que.m’he hagut de passar les nits del cap de setmana amb els ulls com "la novia de chucky" clavats al sostre.

A mi , de veritat, ho necessito, que algú m’expliqui qui es va inventar la brillant idea de dormir en companyía?! El meu partner de cap de setmana no content amb dormir al meu costat, se m’ha enganxat com una garrapata i el millor: …ha tingut el detall de regalar-me un repertori infinit de "roncades" a cau d’orella -literalment, us ho juro-.

A banda d’això, s’ha fet un capullu amb el nòrdic i jo pelada de fred a la banda dreta -i freda- del llit he esperat i esperat a que es convertís en crisàlida (perquè de capullu, clar està, ja ho era abans d’embolicar-se amb la MEVA roba de llit.

I per acabar he arribat tard a la feina per culpa seva. Només s’ha despertat quan li he cridat a la orella…."et roben el cotxeeeeeeee!!".

Cop de porta.

Fi

[@more@]

Tweet