Quin desfet d’hores perdudes, senyor…algú em pot explicar perquè a mi?perquè jo? Jo que.m’he hagut de passar les nits del cap de setmana amb els ulls com "la novia de chucky" clavats al sostre.
A mi , de veritat, ho necessito, que algú m’expliqui qui es va inventar la brillant idea de dormir en companyía?! El meu partner de cap de setmana no content amb dormir al meu costat, se m’ha enganxat com una garrapata i el millor: …ha tingut el detall de regalar-me un repertori infinit de "roncades" a cau d’orella -literalment, us ho juro-.
A banda d’això, s’ha fet un capullu amb el nòrdic i jo pelada de fred a la banda dreta -i freda- del llit he esperat i esperat a que es convertís en crisàlida (perquè de capullu, clar està, ja ho era abans d’embolicar-se amb la MEVA roba de llit.
I per acabar he arribat tard a la feina per culpa seva. Només s’ha despertat quan li he cridat a la orella…."et roben el cotxeeeeeeee!!".
Cop de porta.
Fi
[@more@]
Pels qui ronquen es efectiu tirar-li’s una mica d’aigua a la boca. Si no s’ofegen, solen callar (quan sels passa l’emprenyada, es clar)
😉