Ho admeto. Tinc secrets inconfessables.
Mai m’ha agradat haver de tenir secrets, però finalment m’he decidit a simplement, a admetre el més evident. TOTS TENIM SECRETS.
Hi ha coses que no s’expliquen ni al millor amic. Coses que no ens hauriem d’explicar a nosaltres mateixos només per no haver d’estar auto-demanant i donant-nos explicacions (menjada d’olla, vaja!).
I en tinc per tothom, no us penseu. Secrets per la meva parella, que a més és un gelós patològic, la qual cosa multiplica els secrets.Coses que s’haurien de poder dir i no puc. Coses que simplement no es podrien explicar i ho deixariem aqui. Coses que mai entendria perquè simplement no entén res i si ho entén dissimula que flipes…(ja tornarem al seu cas, que tindria posts per avorrir. En Woody Allen m’ha trucat no fa gaire per escriure’n un guió). En fins, que tinc secrets per a la meva familia, companys de feina, amics, i el veí del davant (a més, és veritat, je).
Fins i tot les plantes ténen secrets inconfessables, ja ho deia l’Steve Wonder. A les lletres d’aquest disc, fins i tot s’hi amaguen molts secrets (meus i no meus).
El que més em refot, és tenir secrets per mi mateixa, però. Hi ha algunes coses que el meu altre jo (el jo que genera els secrets) fa dies que vol confesar-me, però em sembla que no sap ben bé per on començar…
Cada secret té el seu temps de cocció…todo a su tiempo.
[@more@]
