Arxiu de l'autor: tona

Hola estimats!…. avui m’he llevat com si m’hagués empassat un pallassu!…je, je. Crec que torno a ser la d’abans -abans de què, us preguntareu?-..abans de ser anulada per la màquina del temps i la feina. Estic d’un japi…. 😉 😉 … Continua llegint →

El que jo us digui…que m’ha agafat un atac de pànic alucinant. Que ho he fet…que he deixat una feina amb un sou de tres parells només perquè estic agobiada de no tenir temps….aighhhhhhhhh. (ara poso cara d’atac d’angoixa). Què … Continua llegint →

"Buenu, buenu, buenu"…. doncs ja ha arribat el moment decisiu. Deixo la feina. Era el que faltaba per cambiar la meva vida de manera radical. A qualsevol que li expliqui el que faré em diria…TARADA!…prò qè dius?!…deixar aquesta feina de … Continua llegint →

En el seu magnífic retrat de Mañé i Flaquer, Maragall cita les paraules del periodista: "No somos catalanes porque hablamos catalán, sino que hablamos catalán porque somos catalanes." Maragall diu que és una gran endevinació. Només? A mi em sembla … Continua llegint →

Fa uns dies, vaig recuperar un parell de llibres que havia deixat, qui sap quan, junt amb un vinil d’Steely Dan. En tinc uns quants de llibres de’n Bukowski. Era un bast, un indesitjable, i no sé quantes coses, més, … Continua llegint →

OI?…avui és d’aquells dies, en que no m’hauria llevat. El cel és de color plom, el meu company és un plom, tinc l’ànima als peus com un plom, i algú truca a la porta…plim-ploooom. En un dia, m’he separat, s’han … Continua llegint →

Existe un mundo mejor…pero es carísimo Les Luthiers [@more@] Tweet

Tenia 25 anys i ni un duro..això si, visceral com sempre i amb un contracte ala butxaca des de feia una setmana em vaig comprar un piset al centre de Badalona. Un quart sense ascensor on hi vaig viure el … Continua llegint →

Adams i Eva’s, comparteixen el paradís amb una Blancaneus cosmopolita. Ran de mar, enceto noves paraules per a l’abecedari del desig. Crido “Poma!!, i sento la temptació cargolar-se’m pe’l cos (l’animal, de sobte, adopta la teva forma, i el rèptil, … Continua llegint →

Quin desfet d’hores perdudes, senyor…algú em pot explicar perquè a mi?perquè jo? Jo que.m’he hagut de passar les nits del cap de setmana amb els ulls com "la novia de chucky" clavats al sostre. A mi , de veritat, ho … Continua llegint →