Diuen que la curiositat va matar el gat, però en fins…Suposo que tants anys d’anar amunt i avall amb transport públic, fa que posis en marxa mil i una maneres de viatjar sense avorrir-te.
Quan em deixo la lectura a casa per les presses, intento imaginar-me la vida que porten les persones del voltant. -N’hi ha que no me les puc mirar massa bé perquè les tinc a un pam de la cara i em quedaria genya (je)-
Avui he vist de tutti colori. Mare de Déu…la flora i fauna, tu! Espero que no se m’encomani res. Quines cares! 🙁
Pd. Ull a Bird (Clint Eastwood 1988)
[@more@]
