Adams i Eva’s, comparteixen el paradís amb una
Blancaneus cosmopolita.
Ran
de mar, enceto noves paraules per a l’abecedari del desig.
Crido
“Poma!!, i sento la temptació cargolar-se’m pe’l cos (l’animal, de sobte,
adopta la teva forma, i el rèptil, convertit ara en sexe, se’m mostra desafiant
i amenaçador).
Sota
la nit, i vigilada per tu, corbo l’esquena com un gat, mentre et sento posseir-me, ara si, ara no, en una embestida
brutal. (Sóc un poltre desvocat, cavalcat per un janet de mans d’heura que
trepen les parets del meu cos).
Ran
de mar oblido antigues paraules per a l’abecedari de la memòria.
Crido “Déu!!” i m’empasso la lluna
plena com una hòstia consagrada que em retorna la fè en històries doloroses.
Sense
ahir ni demà. Tant sols amb aquest avui, on desde les branques del pomer, se
m’ofereix el rèptil, que m’oferirà el mascle, a qui em dono com si mai
abans no hagués sentit desig.
Entre
mot i mot, en aquest paradís poblat de llegendes, mossegaré la fruita prohibida
com la millor de les Blancaneus. (Deixaré, però, un moç atravessat a l’esòfag
per si calgués empassar-me el verí d’aquestes paraules).
Tona
[@more@]
