"VI, Carta"
El silenci és un bes sense cap llavi.
O morir en cada paraula mai no dita com un pardal sobre la neu.
I imagino ara l’última carta d’adéu que no vaig escriure’t i que tampoc tu no haguessis contestat.
La tinta que els dos vam estalviar-nos la gasto per dir-te que plou, que fa fred, que res no abriga prou, que l’hivern és com equivocar-se.
Manuel Forcano
[@more@]
