Bé, doncs ja torno a ser aqui. Amb les vacances a punt de finiquitar i els llibres Vicens-Vives a la motxilla nova de trinca, comença la vuelta al cole.
He anat a córrer practicament cada dia per per la Vall d’Aran i Menorca, he muntat a cavall (una vegada un que era coix i per un penyasegat -els duia per corbata, paraula! li anava cridant en Menorquí al bitxo…"Llamp(e)ooooc, frena que ens la fotem!! (amb aquelles e’s tant neutres que semblen o’s, segura que si li deia Llampeeeec amb tipic accent de can fanga el cavall no s’hi reconeixeria) ja sé que t’agrada tan poc com a mi això, que la ultima cosa que vols és anar amb unaltre animal a la gepa tot el dia i mal calçat fent el mateix trajecte 5 cops al dia, però tiu, si caiem, ens matem TOTS DOS, ho enténs? Fins hi tot li vaig cantar una cançó de la Ella Fitzgerald per veure si afluixava la coixera, però res… després de dues hores, amb dos morats al cul com els ulls d’un ós panda, vaig baixar del cavall caminant com en Lucky Luck que no se sabia si havia muntat o "muntat massa"… glups! perdó! 🙂
El mateix dia a la tarda, vaig anar a remullar-me a la piscina un cop acabat el cavall, les cales, la paella i el Blanc Pescador -de tajas-.
Situació: 20:30 a la piscina comunitaria davant del Bar de la urbanització on hi havia els apartaments. Posta de sol de postal i 5 tius de molt bon veure fent birra a una tauleta encarats on era jo. Em tiro de cap, faig 4 "largos" al més pur estil Ester Williams, surto de la piscina, m’estiro i quan al cap de cinc minuts em miro, portava els dos pits fora del biquini i una galta (l’altre galta) treient el cap així...holaaaaa! quin glamour, tu! i jo que miro, els tius que riuen i jo que regalimant com un pollet areplego tovallola i claus i me’n vaig avergonyida però partint-me cap a l’apartament…cueeeec-cueeec-cueeeeeeec!
És que no pararia!…però paro per exigències del guió!
15 dies després, he pogut reconciliar-me amb el meu llit -dur, amb un coixí primíssim-qüasi com de paper de fumar-, el meu sofà, la meva cuina (estic de resturants fins els picarols), i amb un regal que m’esperava a la porta de casa. El millor regal imaginable. Divertit. Senzill. Excepcional i NO COSTA DINERS!!! (no, no és un streep poker, mal pensats!)
Benretrovats cumpanyers..què tal les vanaces?
[@more@]
