Eren les
6:35 del matí. Com cada dia mentre ressucito, m’he posat el 3/24 amb un suc de toronja.
La primera notícia, quina ha estat?
S’ha mort
má grande que ha dáo el Rosío…ho sento per ella -i més pel’s que hi queden-
però no patiu que no em posaré melodrmàtica amb
–
Y
como se siente Rosiíto?
Pues como
se va a sentir, cony!…fatal!!..quines preguntes, de debò que em sembla feina
de hiena, de bultó “carrunyeru” i d’un mal gust que t’hi passes.
Amics,
ens esperen dies molt dusos. Com quan es va morir el Papa. El de Roma, eh…(el
meu no que el tiu és incombustible!). O quan es va morir la Ordoñez que segur
que era una bellísima persona pero era una cocainòmana patològica. O quan es va
morir… en fi, que això és un cunyassu, que –amb perdó- tant ma carda, i que ja és
proa patètic el panorama televisiu com per haver d’guantar aixòs.
Ala…amén.
[@more@]
Doncs jo me n’he enterat escoltat los Minoria Absoluta, de Rac1. I no, no han fet sorna, però el presentador deia que a totes les cadenes hi havia els típics pseudoperiodistes que es fan passar per col·laboradors vestits de dol: qui es creuen? Si aquesta colla de cabrons es corren de gust amb el dolor dels altres!!
En fi, suposo que és el que demana el gran públic…
hhhahahah… genial!
fins i tot els que ho odiem n’acabem parlant… Però ja és molt que no pugem al carro dela premsa groga!
au!