GRIPAUS-PRÍNCEP I CONILLS AMB CASSACA

Aquest cap de setmana, es veu que devía estar més pendent
del que passava al meu voltant que altre cosa, -o com diu un amic meu, m’ho he
de menjar tot amb els ulls-, perquè continuaré amb les meves troballes de la
fauna autòctona.

Disabte a la nit, i després de sopar a Peretallada, vaig
anar a prendre algo al bar de la plaça del poble. De sobte, vaig veure alguna
cosa que es movia a poc a poc per terra, entre les cadires que quedaven a la
terrassa i com si tingués 3 anys, em
vaig aixecar d’una revolada, i el vaig agafar.

I he de dir el vaig agafar, perquè era un gripau gros que
se’m mirava amb malament (i no m’estranya perquè em penso que tenia una mica d’estrabisme).

El vaig entrar al bar agafar amb les dues mans mentre el
meu parent (que és una mic a com una floreta) em deia:

Ell: Treu-me això del davant que com em salti a la
cara…

Jo: Acaricia’l, home!..si no fa res. (Ho confesso: només
de pensar que li podia saltar a la cara, encara em feia més gràcia, i més li
acostava.).

Després vaig tenir temptacions d’oferir-li un Marlboro
light i fer-la “petar”, però me’n vaig desdir, i a més – téns raó- amb la qüantitat
d’al.lèrgies que m’habiten, podia passar qualsevol cosa.

També vaig pensar en fer-li un petó a vore si es convertía
en príncep, però vaig reflexionar i la idea no era massa bona. El meu parent
que sembla una princesa i el gripau-príncep…segur que..no, no..més val
deixar-ho aqui.

El gripau va tornar sota la taula i jo a la cadira.

CONILL AMB
CASSACA

Ahir vaig anar a casa d’uns amics que s’estàn fent una
casa a la
muntanya. Desseguida que vam arribar, vaig veure un conill de
bosc a la piscina –que obviament era buida-.

Com hi va anar a petar, allà, ni idea. A fer un bany,
segur que no.Hi devia caure, ves.

Amb un grapat de gespa a la mà, -perquè no tenia
pastanagues- , i “ni corta ni peresosa”, em foto dins la piscina a buscar el
conill, intentant salvar el fons que era plè d’aigua estancada, i uns musquits
d’aquests que semblen un Tiranosaurus Rex.

El conill va caure un parell de vegades dins d’aquell
doll d’aigua marronosa, i per la meva sorpresa, neden de conya, els conills! J

Després de fer una bona estona la Mc Giver agafada al vol
de la piscina per no caure dins d’aquell forat de mè, i corrent com en un canòdrom
–el conill i jo- un darrera l’altre, vaig aconseguir agafar la bestiola.

A la velocitat que li anava el cor, podien passar dues
coses.

A) Que
es morís d’un infart i per sopar fes conill amb cassaca

B) Que
sobrevisqués –com va ser cas- i es morís d’una infecció al cap d’unes hores.
Però això, no ho sabré si no és que va a morir-se a la piscina!!!

Però si éts viu i em llegeixes: de res, Sr. Bugs Bunny!!!

[@more@]

Tweet