Aquest cap de setmana, he estat a un hotel de l’Empordà força “fisno”.
Ha estat un regal d’aquests que et fas un cop l’any i llances la casa per
la finestra sense pensar si la resta del mes hauràs de menjar llenties, per
acabar tiran-te tu per la finestra quan veus la factura.
Però mira, si he d’acabar menjant llenties el que em queda de mes
(osti!..però si encara no ha començat…glups!), tan hi fot, que per això
treballo…no?
Total, que durant els esmorzars a l’aire lliure, en aquella masia segle XIV,
amb estructura romànica, vistes brutals, i umbrela individual, vaig poder comprobar
que fins hi tot els ocells de “classe alta” ténen una vida sexual més alta,
també.
L’estampa, era la següent: Ocell (ella) quieta sobre un voladís sota coberta
davant de
(l’ocell mascle), que fotia uns crits inimaginables, vinga!! vinga! salt lateral
per sobre d’ella a l’esquerra, salt lateral a la dreta i ñaca! (no cal que
concreti el ñaca, oi?).
El ritual va durar uns 10 minuts fins que ella (l’ocella), li va clavar un
parell de “xascus” (no sé ornitològicament
com se’n deu anomenar de donar carbasses).
Els tres esmorzars que hi vaig fer, eren una rèplica exacte del ritus
sexual. Voladís, ocella i Sant Torne-m’hi. Saltirons per aquí, “ñaques” per allà(el
que no sé és si la ocella en qüestió era la mateixa o és que el mascle,
pastosos del món ocellil, es portava els seus ligues matinals a aquell voladís
de vistes privilegiades, imitant el que –de segur- havia vist fer a alguns
clients de l’hotel). Ell la porta a lloc paradisíac i car. Ella, que veu com
per la butxaca s’esboça un bitllet de 500 Eurus, somriu…
Suposo, que d’aquí deu venir allò tan conegut de “más vale pájaro en mano
que ciento volando”.
[@more@]
