Osti, tu…quin fàstic!!…en el mateix mati, 2 refregades. La primera al metro. M’he girat i li he dit:
-Perdona ets pots tirar una mica enrera?
Ell ha somrigut mantenint el paquetet enganxat a mi, i als ulls hi tenia una mirada lasciva que m’ha repugnat.
-Tío!…que córra el aire, te he dicho!
La segona als ferrocarrils. En aquesta ocasió, l’home doblava l’edat del primer. I es veu que s’hi trobava la mar de bé, el molt….
M’he girat…l’he mirat amb cara de Chuky el muñeco diabólico i mig cridant perquè ho sentís tothom, li he dit:
– Li faria res apartar el seu paquet del meu cul?!
– Yo? pero que dices, niña…Yo no he hecho nada
– Si a mi abans també m’ho ha fet, i m’he hagut d’apartar – he sentit de fons del vagó…
Moraleja. La primavera…als "surtits" altera.
[@more@]
Es tracta de bascular el teu pes cap al taló que trepitja 🙂
també, també 🙂