EL MICU

El micu
estava content. Bé, hauria de dir
que estava contenta, perquè en realitat era una “mica”.
Una mica contenta.

Ara que
ultimament no he estat massa “catòlica” (de fet mai), hi va haver un dia que un
amic em va donar una abraçada d’aquelles que obren l’aixeta.

Una
abraçada forta. Infinita. Sincera.
Sense paraules.

I em va
dir:

“De
vegades vaig pe’l carrer i veig la gent amb una mirada tan trista que em vénen
ganes de fer-los una abraçada com la que t’he fet.
Algún em trencaría la cara, però per dins segur que m’ho agrairía.”

Abraçades
per tothom, avui.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a EL MICU

  1. bueno… les males interpretacions segur que portarien problemes, per bé per mal. La gent vol explicacions i això de «perquè sí, perquè em venia de gust» é smassa utòpic i massa d’anunci d’esbojarrats.

Els comentaris estan tancats.