Ahir vaig
estar fins a les 3 de la matinada a l’Hospital de Sant Pau, acompanyant a una “coneguda”
que va trucar desesperada perquè estava patint maltractament de gènere tancada
a la cuina esperant als mossus d’esquadra
(una altre vegada, si)
Mentre esperava a urgències, pensava:
I tu et queixes que téns problemes? EGOISTA!! Tu no téns
problemes
preocupacions – i a dures penes-
Perdem sempre l’objectivitat per mirar-nos massa el “llumbrigu”
lleig!
[@more@]
Quanta raó que tens! Jo també tinc moltes preocupacions però quan veig els problemes que tenen alguns… Al final arribo a la conclusió que estic bé però que podria ser millor.