Ahir, tornava cap a casa, de nit, tot xino-xano…i de sobte em va venir una ràfega d’estiu amb el vent. Es feia tant agradable caminar amb aquella remor dels arbres enganxada a l’oíde…
L’oratge de les fulles em va portar a qualsevol d’aquestes nits de calor en que fa tant de vent i…saps què et vull dir?
Avui al matí, he tingut una sensació semblant. Al costat de casa hi ha una guardería. He sortit a la terrassa, i m’ha vingut una ràfaga perfumada de "pega". Ostres! He tornat a ser petita de cop! I després han vingut els gomets i les catrolines de colors, les pedres i les moreres del pati, les cuetes…
És agradable que de tant en tant els records vinguin a trobar-te.
[@more@]
M’encanta tornar a sentir olors de quan era petita: L’olor a colònia, olor a nina, a cola… quins bons temps 🙂
Però allò de que l’Imedio col·locava era veritat o és una llegenda urbana?