Que siiiii, que és una mala ratxa. Ja s’acava dona. Però és que em repeteixo com l’all i oli sempre queixant-me. Semblo una vella, coi!
No em reconec, la veritat així de moixa, però és que ultimament entre una cosa i una altre les rebo per totes bandes.
En fins…a vore si com l’ave Fénix resorgeixo de les cendres.
Ja ha començat el festival de Jazz de Terrassa, no? potser això m’animarà
[@more@]
