"Buenu, buenu, buenu"…. doncs ja ha arribat el moment decisiu. Deixo la feina. Era el que faltaba per cambiar la meva vida de manera radical.
A qualsevol que li expliqui el que faré em diria…TARADA!…prò qè dius?!…deixar aquesta feina de creativa? Amb el sou que téns? Allà on treballes? I sense companys?
Doncs SI. Plego. Ho deixo córrer. Abandono. JA EN TINC PROU.
Quan fas recompte del teu dia a dia, i el resultat és: 16 h. fora de casa i 3 que te’n queden de fer de maruja… 19 hores i el dia quantes hores té? Eh, Eh, Eh?…24!!
Segurament em moriré de gana, però faré el que em doni la gana, quan jo vulgui i perquè JO ho he decidit.
Divendres ja li vaig engaltar un:
"No es culpa tuya ni nada…pero ya no puedo más. Lo siento."
Tot es va quedar amb un "El lunes a las 15h hablamos "
Escolti, si, hablamos…però de què tenemos que hablar?!…si jo només vull plegar!…això sona a papers de l’atur-at, NO ARREGLATS, oi?
…com l’estatut…igual, igual.
[@more@]
Si t’ho pots permetre has de fer el que et doni la gana; i si no t’ho pots permetre gairebé que també.
Pero segur que trobes una altra feina millor; quan dic millor vull dir que et permeti tenir una vida mes desassossegada.