Au lait…sempre m’ha posat la pell de gallina. De fet ofrramp o
Metheny al complert m’hi posen sempre. Els meus amics músics s’enfoten
de mi perquè em sé els solos de practicament tota la seva discografía.[@more@]
Au lait…sempre m’ha posat la pell de gallina. De fet ofrramp o
Metheny al complert m’hi posen sempre. Els meus amics músics s’enfoten
de mi perquè em sé els solos de practicament tota la seva discografía.
En dies com avui, necessito de Metheny més que mai. Quan m’he
despertat, m’ha semblat veure l’ombra del meu ex als peus del llit burxant-me amb
els seus ulls sunàmbuls. Estic convençuda que el dia que ens vam conèixer m’ hauria hagut de disfressar de peix…i com ells tenir només 3 segons de memòria. Però malauradament en tinc com tots els peixos del mar…pitjor encara…com una balena!!
Com en un poema de Joan Miquel Servià, un dia el cambrer vindrà i em preguntarà:
"Què hi té?
…la fi d’un gran amor…i vuit cerveses"
(Però ja han passat vuit anys. De cerveses em penso que n’han passat unes quantes més.)
Jo era la noia del trío amb Jarrett, recordes?
Em quedo estirada sobre el kilim del passadís. L’agulla s’ha quedat enganxada al vinil just en el moment en que Mays dona pas a unaltre magistral solo de’n Pat. Jo a dins també hi porto una ratllada. De vegades per assegurar-me que encara hi és, hi passo la llengua per sentir-ne el seu gust amargant i la seva fredor com de ferro.
Sabeu el pitjor?…em caso d’aqui a 3 mesos.
Nota: A l’altar, ella dirà que no n’està del tot segura d’això de casar-se. Que aquesta mena de compromisos s’han de mesurar amb tots els pros i contres…que en tot cas ja els hi trucarà per confirmar-ho.
